pasta, -tes
(Del llatí pasta, mat. sign.)
- s. f. Massa molla feta barrejant una substància sòlida mòlta i aigua o qualsevol atre líquit.
- Pasta de dents, dentífric, massa de matèries sabonoses i desinfectants que s’utilisa per a netejar les dents.
- Pasta de paper, massa que resulta de moldre draps, fust o uns atres materials i que s’utilisa en la fabricació de paper.
- Pasta de canterer, massa d’argila o una atra matèria similar que s’utilisa en cantereria i ceràmica.
- Massa molla que s’obté barrejant farina, aigua, oli, etc., i que s’utilisa per a fer pa, coques, pastiços, etc.
- Pasta de vintiquatre hores, massa que es fa en la flor de la farina, ous i llet, i que s’utilisa per a fer les coques de Pasqua.
- Pasta real, massa que s’obté barrejant farina d’armela i sucre.
- Massa feta en farina i que s’utilisa per a fer fideus, macarrons, canelons, espaguetis, etc.
- Peça menuda de farina i uns atres ingredients dolços, com sucre, chocolate, confitura, etc., feta al forn: Prenguérem café i unes pastes de sagí.
- Massa resultant de moldre les olives en el trull i que, posada en els cofins, se prensa per a obtindre l’oli.
- Material del que es compon una cosa: El moble és de conglomerat de pasta de fusta. L’home que es sacrifica per un atre està fet d’una pasta especial.
- Enquadernació de llibres feta en cartó cobert de pell entreverada.
- Pasta valenciana, enquadernació en pell de corder que es tiny arrugada. Té una gran diversitat de tons i un aspecte molt entreverat o jaspiat.
- Pasta espanyola, enquadernació en pell de corder tenyida de color castany i decorada en jaspi esguitat.
- Pasta italiana, enquadernació en cartons coberts en pergamí molt fi.
- fig. i coloq. Diners, moneda corrent.
- Anar-se’n com el pèl de la pasta, loc. Anar-se’n sense dir adeu.
- Fer-se-li a u la pasta agra, loc. Tindre molta pressa.
- Fer-se-li a u la pasta molla, loc. Ser molt pausat o lent en actuar o parlar.
- No saber-se traure la pasta dels dits, loc. No acabar mai les coses per no saber o no poder.