còca, -oques
coca, -oques
(De l’aimara koka, nom d’esta planta entre els indis americans.)
- s. f. Arbust Arythroxylum coca, d’Amèrica meridional, de la família de les eritroxilàcees.
coca, -oques
(Del baix alemà koka, mat. sign.)
- s. f. Massa de farina en forma redona o quadrangular que es cuina a mig fòc i a la qual s’afigen damunt o dins uns atres ingredients.
- Coca fullosa, la que fa una espècie de fulls de pasta superposts; fulloldre.
- Coca de dacsa, la feta en farina de dacsa, sal i oli, du damunt o dins diversos ingredients com ara tonyina salada, ou dur, tomata o ceba fregida, anchova o gambeta en bleda. Localment se li dona el nom de coca a la calfó.
- Coca de cacau, la feta en farina, dolça i en cacau torrat o mòlt.
- Coca de sagí, la feta en farina, dolça i en sagí.
- Coca de llanda, en llanda, de mida o bova, espècie de bescuit, sol fer-se en una llanda i pot dur anous, panses o uns atres ingredients.
- Coca farcida, la que du dins algun ingredient, com ara tomata i pimentó, espinacs, tonyina, etc.
- Coca escaldada, la que es pasta en aigua bollint.
- Coca d’aire, la que és gran, molt esponjosa i llaugera.
- Coca farinosa, de molles o de molletes, la que es fa de pasta de pa sense rent i en oli, i que es cobrix en una capa irregular de farina en pols.
- Coca fina, la feta de farina fina, oli, sucre i aiguardent.
- Coca tapada, la que és com un pa farcit de bledes.
- Coca en panses o fogaces, feta de farina, dolça i en panses o panses i anous.
- Coca Cristina, feta de farina, ou, armela mòlta, canella i corfa de llima rallada.
- Coca bova, dialect. Pa cremat, pa socarrat, pa d’aire, pa d’ou, pa bovo o pa en ous.
- Tortada en general.
- Fer-se una coca, loc. Deformar-se per un colp fet en violència.
- Fer-se coca una cosa, loc. Desfer-se, trencar-se, destrossar-se.
- Estar fet una coca, loc. Estar vell, en alifacs o baldat; estar molt cansat o cascat.
- ¡Nyas coca!, loc. Expressió que equival a tin, pren, ací tens. També es diu davant d’una cosa que sorprén.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.