bleda, -des
(Del llatí bēta, mat. sign., en contaminació de blĭtum, blet.)
- s. f. Planta de la família de les quenopodiàcees (Beta vulgaris cicla), de fulles grans i nervades i color vert llurent, sol usar-se en gastronomia.
- Bleda borda, bleda silvestre.
- Bleda de gos, planta de la família de les asclepiadàcees, perenne, de uns quatre decímetros d’altària, en fulles ovoides en pelussa en la base, en flors blanques i menudes; la seua raïl és medicinal. La seua olor és pareguda a l’alcamfor.
- Home moll, sense iniciativa o covart.