raïl, -ls
(Del llatí radix, -ĭcis, mat. sign.)
- s. f. Part de la planta que creix baix terra o introduint-se en uns atres cossos, no té fulles i per ella la planta absorbix les matèries necessàries per a créixer.
- Part inferior o base d’una cosa.
- Orige, generalment ocult, d’una cosa.
- Gram. Fonemes mínims que compartixen les paraules d’una mateixa família.
- Mat. Cantitat que s’ha de multiplicar per sí mateixa una o més voltes per a obtindre un número determinat.
- Raïl quadrada, Mat. Cantitat que s’ha de multiplicar per sí mateixa una volta per a obtindre un número determinat.
- Raïl cúbica, Mat. Cantitat que s’ha de multiplicar per sí mateixa dos voltes per a obtindre un número determinat.
- A raïl de, loc. consecutiva, a resultes de, com a conseqüència de.
- De soca i raïl i també de soca i arrel, loc. Profundament, autèntic: És un valencià de soca i raïl.