llanda, -des
(Del llatí lamna, contracció de lamĭna.)
- s. f. Fulla de metal prima.
- Recipient fet en esta fulla de metal, de fondo pla i vores baixes, per a cuinar al forn i que també és nomenada llanda de rossejar.
- Tapadora de metal en la que es tanca la boca del forn o fornet.
- Recipient de metal en diverses formes, que s’utilisa per a guardar oli, conserves, begudes...
- fig. Cosa molesta en general o pel soroll que fa, per lo avorrida que és, perque cansa...
- Peça de metal d’una roda sobre la que va el neumàtic.
- Donar la llanda, loc. Molestar de manera insistent.
- Círcul de ferro exterior de la roda del carruage o carro.