dacsa
(De l’àrap daksa, mat. sign.)
- s. f. Planta gramínea de l’espècie Zea Mays. És una canya recta en nucs nomenada canyot i que quan se seca és molt poc resistent. Acabada en un pomell d’espigues unisexuals masculines, les femenines formen espigues axilars grosses o panolles.
- El gra de la panolla de dacsa.
- Dacsa barrenda, aquella que té els grans més grossos, més redons i barrejats en la panolla sense formar fileres; també és coneguda com dacsa del quixal.
- Dacsa colomina, varietat de dacsa bona que fa el gra chicotet i roig.
- Dacsa confitera, varietat de dacsa que fa el gra redó i groc o roig.
- Dacsa de bou, planta gramínea de l’espècie Sorghum vulgare, pareguda a la dacsa pero d’inferior calitat. Se cultiva per a ferraja i per a la fabricació de graneres, paper, etc.
- Dacsa esclafidora, de fer roses o rosera; varietat de dacsa per a fer roses.
- Dacsa groga, varietat de dacsa provinent d’Amèrica.
- Dacsa guixenca, varietat de dacsa que té el gra aplanat i en fileres.
- Dacsa lluenta, aquella que té el gra lluent.
- Dacsa morisca o moruna, varietat de dacsa que té el gra groc, gros i redó pero d’inferior calitat que la dacsa barrenda.
- Dacsa nana, varietat de planta molt baixa en el gra llarc i blanc.
- Dacsa del quixal, vore dacsa barrenda.
- Dacsa del quixalet, aquella que té el gra blanc i llarc, és lluenta, chicoteta i molt bona.
- Roses de dacsa, grans de dacsa esclafidora, rosera o clochera que es posen a torrar en una paella i que, per l’acció del fòc, esclaten i formen roses, molt apreciades com a llepolia.
- Dacsa al porc, loc. Se diu d’una porcada feta per algú, com ara rotar en públic.
- Dacsa al tito, loc. Se diu davant d’una persona que no creu o no fa cas de lo que se li diu, és sinònim de arruixa que plou.