colom, -ma, -ms, -mes
(Del llatí colŭmbu, mat. sign.)
- s. m. Au de diversos gèneros de la família de les colúmbides, de manera especial les del gènero Columba. Hi ha una gran cantitat de varietats de coloms, aixina com de denominacions atenent a diversos aspectes com la raça, el color, etc.
- Colom salvage o roquer, el que es cria i viu pel camp i no està domesticat.
- Colom mensager, el que pot tornar des de grans distàncies al seu colomer, gràcies al seu instint d’orientació. Se tracta de la varietat Tabellaria. / Colom calçat, és la varietat Dasypus. Té les cames i els peus coberts de plomes i una espècie de cresta de plomes damunt del cap.
- Colom bucho, colom domèstic que unfla molt el pap.
- Colom peter o colom botí, és gris i el mascle unfla el pap de color vert lluent.
- Colom masover, varietat de colom chicotet, en el bec molt llarc, és fugidiç i solitari.
- Colom fi, el que té el bec curt i no és fugidiç.
- Colom entravessat, el que té mescla de dos races.
- Colom torneret, és chicotet, de vol llauger, de manera que el falcó no pot agarrar-lo.
- Hi ha una gran varietat segons algunes característiques o els colors de les plomes i forma d’estes com ara: Colom culiblanc, culinegre, aliblanc, alinegre, colldorat, assafranat, fumat, pèl de rata, de l’ull blanc, refilador, cap negre, tenat, cendrós, de la raça...
- Anar com un colom perdut, loc. Anar d’ací cap allà sense saber a on anar.
- El colom, dialect. i coloq. El número norantadós (92) en rifes, sortejos, loteries i jocs.