gràcia, -ies
(Del llatí gratia, mat. sign.)
- s. f. Característica, o conjunt d’elles, que fa agradable a la persona o a la cosa que la posseïx.
- Atractiu o distintiu físic o estètic d’una persona o d’una cosa.
- De bona gràcia, ant. loc. En gràcia.
- Acció divertida.
- inus. El nom d’una persona.
- Favor obtengut d’una atra persona.
- Caure en gràcia, loc. Resultar agradable, caure be.
- Habilitat: En quina gràcia ha resolt el problema.
- Tindre gràcia (algú), ser divertit.
- Per la gràcia de Deu, per voluntat de Deu.
- Fer la gràcia, fer el favor; i també, coloq. fer una acció reprovable.
- Fer gràcia (d’alguna cosa), fer-ne donació.
- I gràcies, loc. Indica que s’ha de conformar en lo que ha conseguit encara que siga poc: A soles havem cobrat un més i gràcies.
- En el cristianisme, ajuda o favor de Deu.
- Estar en gràcia de Deu, estar en posició de rebre l’ajuda divina.
- plr. Agraïment.
- Donar les gràcies o gràcies a Deu i en bona hora ho diga, loc. Expressa agraïment per alguna cosa.
- ¡Gràcies! o ¡Moltes gràcies!, expressió que indica l’agraïment d’algú per alguna cosa.
- Ni grat ni gràcies, ant. loc. No ho agraïxc gens ni miqueta.
- Gràcies a Deu, expressió que indica que alguna cosa s’ha produït en normalitat o ha acabat be.
- Gràcies a o gràcies que, loc. En virtut de, degut ad alguna cosa: Gràcies a l’ajuda econòmica de tots havem pogut operar al chiquet. Gràcies que l’he vist i li ho he pogut dir.
- Suposta capacitat de no contraure algunes malalties.
- plr. Les Gràcies, nom que rebien, segons la mitologia grega, les càrites (Χάριτες) o representants de la bellea i l’elegància.
- No fer gens de gràcia o fer molt poca gràcia o no trobar la gràcia a una cosa, loc. Resultar desagradable, molest o del mal gust.