caure
Flexió verbal »(Del llatí cadĕre, mat. sign.)
- v. intr. Anar una persona o cosa de dalt a baix pel seu propi pes.
- Caure d’esquena, caure una persona o animal cap arrere.
- Caure de tòs o caure de memòria, caure cap arrere pegant en terra en la part posterior del cap.
- Caure de pancha, caure cap avant.
- Caure dret, caure en els peus per davant, tocant en terra en estos.
- Caure de cul, caure una persona sense perdre la posició vertical i quedant assentada en terra.
- Caure com un sac, caure sense poder evitar el colp.
- Deixar caure, deixar de subjectar una cosa, permetent que vaja avall.
- Anar a parar a una situació roïna: Has caigut en la droga i el vici.
- Sucumbir: Han caigut molts soldats en la batalla.
- Sobrevindre: La nit nos caigué damunt.
- Anar a parar a un lloc: Un dia caigué per ací, el coneguí i em casí en ell.
- Succeir fortuïtament: Li caigué la loteria.
- Estar situat o ubicat en un lloc respecte a un atre: El restaurant cau a mà dreta.
- Ací caic i allà m’alce, loc. Caminar dificultós, en molts entropeçons o viure en bons i mals moments, ara be, ara mal.
- Caure en una cosa, donar-se conte: Ara caic; l’assessí és el majordom.
- Caure be, loc. Aprofitar una cosa de menjar o beure.
- Caure be, loc. Favorir o ajustar be una peça d’indumentària.
- Caure be, loc. Ser agradable una persona a una atra.
- Caure malament, loc. Perjudicar el cos una cosa de menjar o beure.
- Caure malalt, loc. Caure en lo llit, contraure una malaltia.
- Caure de sobines, loc. Caure d’esquena.
- Caure redó, rollat o arrollat, loc. Caure en el cos plegat sobre sí mateixa, generalment per dolor.
- Caure u tot lo llarc que és, loc. Caure estés o estirat.
- Caure en grat, o caure a l’ull, loc. ant. Agradar, atraure simpatia.
- Deixar-se caure en algun lloc, loc. Anar a un lloc, acodir.
- Caure del burro, loc. Donar-se conte, a la fi, d’una cosa que no es comprenia.
- No tindre a on caure’s mort, loc. Ser molt pobre.
- Caure boca per avall o de morros, loc. Caure de cara.
- Caure l’ànima als peus, loc. Patir un desengany molt fort.
- Caure de son pes o del seu pes, loc. Ser una conclusió molt òbvia, evident.
- Caure la bava, loc. Estar ple de satisfacció.
- Caure la cara de vergonya, loc. Estar molt avergonyit.
- Caure damunt, loc. Ser inhabitable: La casa em caïa damunt.
- Caiga qui caiga, loc. Sense contemplacions, per damunt de qualsevol obstàcul.
- Caure en gràcia, loc. Agradar: Més val caure en gràcia que ser graciós.
- No caure una cosa en terra, loc. Se diu de comentaris, advertències, afirmacions o amenaces dels que es fa cas i es tenen en conte, actuant en conseqüència: Lo que digué de revisar hui els treballs no ha caigut en terra, puix tots els han dut fets.
- Caure-li ad algú la llonganiça en la cendra, loc. Endur-se u una desilusió.
- Caure en falta, loc. No actuar davant d’algú com està establit, acordat o segons les convencions socials.
- Estar a la que cau, loc. Estar molt atent o pendent d’alguna cosa o de tot en general.