Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: vergonya
vergonya, -nyes
(Del llatí verecŭndĭa.)
  1. s. f. Deshonra, deshonor.
    1. Torbació de l’ànim, a sovint acompanyada de l’enrogiment de la cara, motivada per una falta comesa o per una deshonra o humiliació patida per u mateix o per un atre.
    2. Vergonya aliena, la que u sent per lo que diu o fa uns atre.
  3. Tindre vergonya, sentir torbar-se l’ànim per una falta comesa o per una humiliació que es rep.
  4. Donar vergonya o fer vergonya ad algú, fer que senta torbar-se el seu ànim per una cosa humiliant.
  5. Estimació que u té de la seua pròpia honra.
  6. No tindre vergonya, no estimar l’honra pròpia, no sentir torbació de l’ànim per les pròpies faltes comeses o per les humiliacions.
  7. plr. Òrguens sexuals.
  8. Tindre tanta vergonya com el gos de Poma, loc. Tindre molt poca vergonya.
  9. La vergonya se’l menja, loc. Se diu de qui té molta vergonya.
  10. No tindre vergonya ni conéixer-la, loc. No tindre gens de vergonya.
  11. Pudor o timidea per ser observat o examinat: Té vergonya de ballar en públic.
ref. La vergonya cria ronya. Més val vergonya en la cara que dolor en el cor. La vergonya era verda i se la menjà el burro. La vergonya passa pero la merda es queda en casa. Qui no té vergonya no té por de perdre-la. Pares i fills, gent sense vergonya.
Buscar vergonya en: