ballar
Flexió verbal »(Del llatí ballare, mat. sign.)
- v. intr. Realisar una série de passos o moviments rítmics acompanyats de música.
- Moure’s una cosa dins d’un espai sense eixir-se’n; també es diu de la vista o la visió: Me balla un quixal. Les sabates són grans i em ballen els peus dins d’elles. Li balla la vista.
- tr. Fer girar una trompa o balladora sobre el seu eix en equilibri.
- Ballar en un peu, loc. Mostrar molta alegria, estar molt content.
- Ballar en la més lleja, loc. Tindre mala sòrt a l’hora de fer una cosa, de manera que sempre toca la part pijor.
- Ballar al sò que toquen, loc. Actuar segons les directrius que un atre marca o segons les circumstàncies.
- Ballar en la corda fluixa, loc. Arriscar-se en algun quefer o negoci, actuar de manera insegura o arriscada.
- Ballar-li els nanos ad algú loc. Procurar complaure a algú, adular-lo, fer-li gràcies, festejar-lo. Açò es diu perque en la festa del Corpus de la ciutat de Valéncia els nanos ballaven davant de les autoritats.
- Ballar-li l’aigua ad algú o ballar-li l’aigua davant ad algú, loc. Ballar-li els nanos, procurar complaure ad algú, adular-lo, fer-li gràcies, festejar-lo. Existix la variant banyar-li l’aigua davant ad algú.
- Yo m’ho cante, yo m’ho balle, loc. Se diu quan tot s’ho fa o s’ho diu una persona, sense intervindre ningú més.