directriu, -us
(Del llatí directrīce, directora.)
- s. f. Geom. Llínea que guia el moviment d’una atra (generatriu) en la generació d’una curva o d’una superfície.
- fig. Conjunt de normes que servixen per a l’acció (intelectual, moral, etc.), per a la conducta, per a l’eixecució d’alguna cosa...: Marcarem unes directrius que faciliten el funcionament de l’entitat.