girar
Flexió verbal »(De gyrare, pegar voltes.)
- v. intr. Moure un objecte o moure’s una persona sobre el seu eix o al rededor d’un punt determinat.
- tr. Fer rodar o pegar voltes.
- Voltejar o moure un objecte de baix cap a dalt, de davant cap arrere o d’unes atres formes similars: Si vols obrir la porta deus girar el pom i rodar la clau.
- refl. Rodar; pegar voltes.
- Girar la llengua, menejar-la per a parlar d’una determinada manera.
- Llaurar la terra en la rella, fent la primera o segona llaurada.
- Canviar la cara exterior d’un objecte per l’interior (o al contrari); per eixemple d’una calça o calcetí.
- Tòrcer un objecte, una ferramenta o alguna atra cosa.
- fig. Obviar, ignorar o abandonar ad algú en un moment determinat.
- Girar els ulls o la vista (ad alguna persona o cosa), mirar cara a una persona o cosa.
- Girar la cara, obviar o ignorar ad algú com si no haguera segut vist.
- fig. Implicar-se, esforçar-se o concentrar-se en alguna cosa.
- ant. Traduir d’un idioma a un atre.
- Girar-se vent o aire, loc. Moure’s vent.
- Cursar órdens de pagament.
- Quan manco te gires, loc. Se diu indicant que una cosa succeïx ràpidament, en un descuit, en un instant: Quan manco te gires se’n va.
- Encara no t’has girat, loc. Només te descuides, en un instant.
- Girar (algú) com una calça o calcetí, loc. Canviar d’idees, de plantejaments, d’ideologia, etc.
- Girar full, loc. Passar d’un tema a un atre, deixar estar un tema.
- Girar vela, loc. Canviar de parer o opinió.