amunt
(Del llatí ad montem, en la part alta o en la montanya.)
- adv. En direcció a la part més alta, cap a lo alt: Has de pujar més amunt si vols aplegar dalt del tot. Més amunt trobareu un mas. Les carcasses pugen amunt i esclaten.
- En els escrits fa referència a lo escrit adés o anteriorment: Els llibres amunt (adés) senyalats són de llectura obligatòria.
- De x en/per amunt, loc. En avant: Dels trenta anys en amunt escomença a caure el cabell. De maig en amunt fa calor. De cinc en amunt estan aprovats; de cinc en avall suspesos. Tots el llibres valien de 30 per amunt.
- Amunt i avall, loc. D’ací cap allà, sense parar: Tot lo sant dia està amunt i avall treballant en el camp.
- Amunt o avall, loc. Més o manco.
- ¡Amunt!, en frases exclamatives sense verp equival a vixca: ¡Amunt Valéncia!
- Rel. Amunt el cor, loc. Exhortació que el retor fa als fidels que assistixen a la missa ans del prefaci.
- Amunt, que estan seques, loc. dialect. Locució que es diu per a animar ad algú a fer alguna cosa.