vixca
(De vixca, tercera persona del singular del present de subjuntiu del verp viure.)
- interj. S’usa sense indicar persona o cosa, per a expressar alegria.
- Expressió exclamativa usada per a vitorejar lo que es nomena: ¡Vixca Valéncia!. ¡Vixquen les fogueres!.
- s. m. Crit d’alegria o entusiasme que es fa en la dita interjecció: La velada acabà en vixques a Valéncia.
observacions/documentació: Esta exclamació, que antigament convivia en la forma viva, està ben documentada en la llengua clàssica: “E com passava per les carreres tot lo poble cridava: ¡Vixca lo magnànim capità crestià!”. Joanot Martorell. Tirant lo Blanch. 1490.