conéixer
Flexió verbal »(Del llatí cognōscĕre, mat. sign. El canvi de ō en e és degut a l’analogia en els verps en -ēscĕre.)
- v. tr. Aplegar a saber la naturalea d’algú o d’alguna cosa.
- Descobrir, vore una cosa que es manifesta.
- Entendre, saber d’un assunt.
- Haver vist o tractat més o manco a una persona.
- No conéixer u ni a son pare, loc. Parlant de diners o negocis, ser inflexible.
- Realisar el coit.
- Reconéixer a algú que ya havíem vist o tractat: Perdona pero no t’he saludat perque no t’havia conegut.
- Conéixer per, nomenar a algú o alguna cosa en un nom que no és el verdader. En el poble el coneixien pel corregeret.
- Acceptar, admetre, reconéixer a algú com a posseïdor d’un títul o un dret.
- Se coneix que, loc. Equival a es veu que, se nota que, pareix ser que: Se coneix que ha plogut perque hi ha molt de fanc. Se coneix que no ve la gent perque han tallat la carretera.