reconéixer
Flexió verbal »(Del llatí recognoscere, mat. sign.)
- v. tr. Donar-se conte que algú o alguna cosa és tal o qual persona o cosa coneguda prèviament: L’he reconegut només vore’l, encara que fea anys que no el vea.
- Aplegar a conéixer, a saber, a donar-se conte d’una cosa.
- ant. refl. Donar-se conte.
- Admetre com a verdader, just, encertat...: Hui tots reconeixen les teories de Darwin.
- Reconéixer com a llegítim un govern o una autoritat.
- Reconéixer a un fill, declarar-se pare: Ha tengut un fill fòra del matrimoni i no el vol reconéixer.
- Reconéixer una firma, confirmar que és pròpia.
- Reconéixer un deute, una obligació..., acceptar que s’està obligat a pagar el deute o l’obligació.
- Examinar en deteniment i profunditat una cosa per a saber sobre ella: L’arquitecte reconeixerà el pont per a vore si pot aguantar.
- Examinar el cos d’una persona, animal o planta per a vore si patix algun mal.
- Mil. Examinar el terreny per si hi ha perill o enemics.
- Agrair un favor o un servici prestat: Tot lo que la mare feu per ells li ho han reconegut.