viure
Flexió verbal »(Del llatí vivĕre, mat. sign.)
- v. intr. Tindre vida, estar viu.
- Durar en vida: Mon yayo vixqué xixantasset anys.
- Passar la vida d’una manera o una atra: Viu com un rei.
- Habitar o tindre la residència en un lloc o en algú: Viu en Albuixech. Viu en sa mare.
- Mantindre la vida o guanyar-se-la: Viu del treball i d’alguna renda.
- s. m. La vida o l’existència.
- No viure, loc. No descansar, no tindre repòs ni assossec, pels treballs o les preocupacions.
- Això no és viure, loc. Se diu de la situació personal en la que són moltes les preocupacions o els treballs.
- Saber viure, loc. Saber manejar-se per a obtindre en cada situació benefici, benestar...
- No deixar viure, loc. Molestar ad algú o ser-li causa d’angoixa o preocupacions.
- Viure de l’aire, com els camalleons, loc. Viure sense menjar o menjar molt poc.
- Viure a burro barra, loc. Viure de qualsevol manera.
- Viure de milacre, loc. Viure quan lo normal és que haguera mort.
- Viure en un ¡ai!, loc. Viure sempre en tensió davant del perill.
- Viure en la cama en alt, loc. Viure sense treballar.