grossa, -sses
gros, -ssa, -ssos, -sses
(Del llatí grŏssu, mat. sign.)
- adj. m. En molt de volum; abultat.
- En un volum superior al d’unes atres coses paregudes.
- Obés.
- Fer-la grossa, loc. Produir un desastre o una situació complicada; clavar la pata.
- fig. ant. Grosser.
- Gran: Campana grossa. Pilota grossa. Sòrt grossa. Festa grossa. Cap gros.
- Dins d’un conjunt se diu de la majoria: El gros dels valencians, el gros de l’eixèrcit, etc.
- local. Parella d’animals.
- ant. Moneda d’argent que fon usada antigament en diversos països d’Europa per analogia en el gros tornés, implantat en França per Lluís IX, en el sigle XIII.
- En gros, loc. En conjunt, en general.
- Fer-se gros, loc. Engrossar i figuradament envanir-se per alguna cosa.
- Per la grossa, a la grossa, al gros o en gros, loc. En gran cantitat, especialment en parlar de la venda o compra de productes que es venen o compren en gran cantitat i a un preu inferior al de la venda posterior al públic, a la menuda o al menut.
- Gros com una foca, una tedesca, un porc... loc. Molt gros.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.