café, -ens
(De l’it. caffe, este del turc kahve, i este de l’àrap qahwah.)
- s. m. Llavors que dona la planta Coffea aràbica.
- Arbre de la família de les rubiàcees, de vora sis metros d’altària, fulles opostes, llanceolades i persistents de color vert, flors blanques en perfum i fruit en drupa roja, la seua llavor és el gra de café.
- Beguda que es fa en estes llavors torrades per infusió.
- Café descafeïnat, café al que se li ha llevat la cafeïna.
- Café torrefacte, café que s’ha torrat en sucre.
- Café tallat, cast. V. café trencat.
- Café trencat o simplement trencat, café en un poc de llet que li trenca el color.
- Café del temps, café en sucre desfet en calent i passat a una copa que du gèl i generalment en Valéncia una talladeta de llima.
- Café llarc, café en el doble d’aigua de lo normal.
- Café curt, café en la mitat d’aigua de lo normal.
- Café irlandés, café en whisky i nata.
- Café licor, licor de café típic de les comarques de l’Alcoyà, el Comtat i la Vall d’Albaida, que sol beure’s en les festes de moros i cristians; se beu a soles o barrejat // Establiment a on se beu esta beguda i unes atres consumicions.
- Café cantant, inus. V. café concert.
- Café concert, sala o café a on hi ha un escenari menut i es fan actuacions generalment musicals.
- Café teatre, sala o café a on hi ha un chicotet escenari i a on se representen obres teatrals curtes.
- Café, copa, puro i chica d’a duro, loc. Se diu d’una vida o dia fantàstic.
observacions/documentació: El plural cafens és el més usual. Encara que café és paraula aguda, se tracta d’un plural analògic en aquelles paraules que acaben en -e àtona, com ara home, marge, image... i que fan el plural hòmens, màrgens, imàgens... La forma cafés no sol utilisar-se. La -n- reapareix en el diminutiu cafenet.