llavors
(Del llatí ăd ĭllas hōras, a aquelles hores.)
- adv. En eixe o aquell moment: Els fets tingueren lloc en 1952; llavors era yo un chiquet de bolquers i no els recorde.
- conj. ilativa. En este o eixe cas, com a conseqüència de tal cosa: S’ha demostrat que fon ell, llavors era mentira quan dia que no sabia res. El cervo coixeja, llavors està ferit.
observacions/documentació: Se tracta d’una forma clàssica pròpia de la llengua estàndart, la forma existent en la parla viva a nivell dialectal és llavonses. “E lo dit Jacme atorgua que li devia IIII jornals a rahon de VII diners, lo jornal que prenien lavors homens”. Llibre de la Cort del Justicia de Cocentaina”. 1295. “Lavors, l’emperador lo abraça e feu-li molt gran festa, dient-li que ell fos lo benvengut per cent milia vegades.”. Joanot Martorell. Tirant lo Blanch. 1490