Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: llavors
llavors
(Del llatí ăd ĭllas hōras, a aquelles hores.)
  1. adv. En eixe o aquell moment: Els fets tingueren lloc en 1952; llavors era yo un chiquet de bolquers i no els recorde.
  2. conj. ilativa. En este o eixe cas, com a conseqüència de tal cosa: S’ha demostrat que fon ell, llavors era mentira quan dia que no sabia res. El cervo coixeja, llavors està ferit.
observacions/documentació: Se tracta d’una forma clàssica pròpia de la llengua estàndart, la forma existent en la parla viva a nivell dialectal és llavonses. “E lo dit Jacme atorgua que li devia IIII jornals a rahon de VII diners, lo jornal que prenien lavors homens”. Llibre de la Cort del Justicia de Cocentaina”. 1295. “Lavors, l’emperador lo abraça e feu-li molt gran festa, dient-li que ell fos lo benvengut per cent milia vegades.”. Joanot Martorell. Tirant lo Blanch. 1490
llavor, -rs
(Del llatí labōre, treball de sembrar, i d’ací passà a significar lo que es sembra.)
  1. s. f. Part del fruit en les plantes fanerògames en l’embrió d’una nova planta, sement.
  2. plr. Conjunt d’estes parts del fruit.
  3. Gra que produïxen algunes plantes i que si es sembra o cau en terra produïx una nova planta.
  4. Animal de llavor, semental, mascle destinat a la reproducció.
  5. fig. Germen, motiu o causa d’unes atres coses.
  6. ant. Llavor d’espinacs, boles de coure en punches, que es posaven en terra i impedien o dificultaven el pas dels enemics.
  7. Guardar una cosa per a llavor de rave, loc. Irònicament se diu quan no cal guardar una cosa.
  8. No quedarà per a llavor, loc. Se diu indicant que morirà com tots.
  9. No voler quedar per a llavor, loc. No voler quedar-se a banda en un fet.
  10. Ser de mala llavor, loc. Ser mala persona.
  11. Ser més roïn que l’herba que no fa llavor, loc. Ser una persona molt roïna.
  12. No quedar ni per a llavor, loc. No quedar res d’una cosa, ni per a mostra, ni un.
llavor, -rs
  1. s. m. V. llabor (treball) i derivats.
Buscar llavors en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: llabor i labor.