llavor, -rs
(Del llatí labōre, treball de sembrar, i d’ací passà a significar lo que es sembra.)
- s. f. Part del fruit en les plantes fanerògames en l’embrió d’una nova planta, sement.
- plr. Conjunt d’estes parts del fruit.
- Gra que produïxen algunes plantes i que si es sembra o cau en terra produïx una nova planta.
- Animal de llavor, semental, mascle destinat a la reproducció.
- fig. Germen, motiu o causa d’unes atres coses.
- ant. Llavor d’espinacs, boles de coure en punches, que es posaven en terra i impedien o dificultaven el pas dels enemics.
- Guardar una cosa per a llavor de rave, loc. Irònicament se diu quan no cal guardar una cosa.
- No quedarà per a llavor, loc. Se diu indicant que morirà com tots.
- No voler quedar per a llavor, loc. No voler quedar-se a banda en un fet.
- Ser de mala llavor, loc. Ser mala persona.
- Ser més roïn que l’herba que no fa llavor, loc. Ser una persona molt roïna.
- No quedar ni per a llavor, loc. No quedar res d’una cosa, ni per a mostra, ni un.