animal, -ls
(Del llatí anĭmal, -ālis.)
- s. m. Ser orgànic viu que sent i es mou per propi impuls i instint.
- adj. i fig. Persona incivilisada, ignorant, grossera o ruda.
- Animal de barres, aquell que va enganchat i tira d’un carro o coche de cavalls.
- Animal de bona barra, aquell que sempre té ganes de menjar.
- Animal de nit o nocturn, aquell que ix o realisa la seua activitat durant la nit, com la rata penada.
- Animal de pota badada, animal que té el revestiment còrneu del peu o mà dividit en dos dits o ungles com els porcs, bous, ovelles, cabres...
- Animal de quatre peus, vulg. quadrúpet.
- Animal de séquia, loc. S’utilisa com a insult.
- Animal de sequiol, espècie de llombrígol.
- Animal de tir, aquell que tira d’un vehícul de tracció animal o d’un aparell de llaurança.
- Animal diürn, aquell que ix o realisa la seua activitat durant el dia i dorm durant la nit.
- Animal domèstic, aquell que està domesticat i viu en l’home.
- Animal irracional, tots els animals llevat de l’home que té us de raó.
- Animal racional, l’home.
- Animal salvage, aquell que viu en llibertat sense dependre de l’home o que no està domesticat.
- Fer l’animal, actuar irracionalment de manera grossera i salvage.
- Quan més rics, més animals, loc. Se dia del soterrar de les persones riques, a on l’ataüt era dut en un carro tirat per molts animals; pero la frase s’utilisa en doble sentit.
- Ser un animal de bona barra, se diu de les persones que s’ho mengen tot, siga bo o roïn.