ataüt, -ts
(De l’àrap at-tabut, la caixa.)
observacions/documentació: " ...e planyien com lo vostre cors mort dins un ataüt devia esser portat en aquell loch hon les dones cridaven”. Joanot Martorell. Tirant lo Blanch. 1490. “Y·l posaren en un ataüt davant lo altar mayor”. “Y·l portaren en un ataüt tancat”. “Y, damunt de l’ataüt, y a una plancha de plom clavada que diu: «Hic jacet...” Pere Joan Porcar. Coses evengudes en la ciutat y regne de Valencia. 1585. “...baixant el dit ataüt los jurats vestits de gramalles”. Joaquim Aierdi. Dietari. 1661.