orgànic, -ca, -cs, -iques
(Del llatí organĭcum, propi de l’orgue o instrument.)
- adj. m. Relatiu a un orgue o sistema d’òrguens o propi d’ell.
- Med. Se diu del síntoma o trastorn que indica una alteració anatòmica, per oposició a funcional.
- Se diu de la substància que conté carbono.
- Relatiu a la constitució o estructura d’una cosa, a les seues parts essencials o les seues funcions, o propi d’ella.