Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: llaurador
llaurador, -ra, -rs, -res
(Del llatí laboratōre, treballador.)
  1. adj. m. Se diu de l’animal o màquina bona per a llaurar.
  2. s. Persona que es dedica a llaurar la terra.
  3. adj. m. Persona que es dedica als treballs agrícoles, que viu en el camp o del camp.
  4. El llaurador, dialect. i coloq. El número setantacinc (75) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En uns atres lloc se li dona el nom ad este número de el gat.
ref. Si el llaurador contara, no sembrara. Llaurador ressagat, mai ix d’empenyorat. El llaurador, de bona gana ho dona. Bollo de llaurador i pastilla de flare, en la paret que es clave. Llaurador que molt caça, deixa caure la casa. Llaurador sense rastell, caga’t en ell. El llaurador, de tot cor ho dona; si el senyoret ho desprecia... El llaurador erra si aparta els ulls de terra.
Buscar llaurador en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.