llaurar
Flexió verbal »(Del llatí labōrāre, treballar.)
- v. tr. Solcar la terra en la rella de l’aladre o en atre instrument per a remoure-la i preparar-la per a la sembra.
- Llaurar fondo, fer solcs o cavallons profunts en terra.
- Llaurar dret o al recte, fer els solcs o cavallons rectes.
- Llaurar a la llarga, fer els solcs o cavallons en sentit llongitudinal al camp.
- Llaurar de través, fer els solcs o cavallons perpendiculars a la llargària del camp.
- Llaurar a bescum, de racó o de cartabó, fer els solcs o cavallons en sentit diagonal a la llínea de perímetro del camp.
- Recórrer un espai per terra o aigua fent senda o solc.
- Remenejar l’arròs que està en el sequer per a que es seque millor.