diagonal, -ls
(Del llatí diagonālis, mat. sign.)
- adj. m. i f. Se diu de la llínea recta que unix dos vèrtiços no consecutius d’un polígon, i en un poliedre dos vèrtiços qualsevols no situats en la mateixa cara.
- En diagonal, en direcció obliqua d’un vèrtiç a un atre no consecutiu.
- s. Carrer o avenguda que creua obliquament una série de carrers paralels.