vèrtiç, -ços
(Del llatí vertex.)
- s. m. Geom. Punt en el qual convergixen els costats d’un àngul o les cares d’un àngul polièdric.
- Geom. Punt d’una corba en el que la curvatura és màxima o mínima.
- Geom. Extrem d’un con o d’una piràmide opost a la base.
- Anat. Part més alta del cap humà.
- fig. Punt àlgit d’una acció o més destacat d’una cosa immaterial.