cartabó, -ons
(De l’occità ant. encartabont, mat. sign., derivat de esquartar.)
- s. m. Regle en forma de triàngul rectàngul que s’usa per a tirar llínees en dibuix llineal.
- local. Porció de terra aproximadament triangular.
- Figura geomètrica, triàngul.
- Per raó del cartabó, loc. Arquit. Se diu quan se realisa una construcció seguint les formes geomètriques i ànguls d’un cartabó, en forma de triàngul rectàngul.