solc, -cs
(Del llatí sŭlcu, mat. sign.)
- s. m. Cavitat allargada feta en la superfície de la terra; sol fer-se en l’aladre o a mà en l’aixada o el lligó.
- Cavitat allargada feta en una superfície qualsevol.
- Estela que deixa una embarcació en l’aigua quan navega.
- Anat. Fissura.
- Tòrcer el solc, loc. Canviar de forma de parlar o d’actuar.
- No tirar-ne una en el solc, loc. No encertar ni una.