pansa, -ses
(Del llatí pansa, mat. sign.)
- Conjunt de grans de raïm secats al sol.
- Joc infantil en el que un perseguix als atres sense canviar el pas; si el canvia els atres jugadors li peguen fins que aplegue al punt del que havien partit, a on està segur i des d’a on torna a eixir fins a tocar-ne a u que paga.
- Estar com a panses en cofí, loc. Estar molt apretats i comprimits.
- Menja rabos de panses i pensaràs, loc. Se diu ad aquell que s’oblida de les coses freqüentment.