seny, -nys
seny, -nys
(Del germànic sinn, mat. sign.)
- s. m. ant. Sentit, trellat, coneiximent, juí, enteniment, raó.
- ant. Significat.
- Senys forans, ant. Els sentits externs.
- ant. Direcció del moviment.
- Fer bon seny, loc. ant. Actuar en coneiximent, trellat o segons la raó.
- A dret seny, loc. ant. Intencionadament.
- No estar en son seny, loc. ant. Estar pertorbat mentalment.
- Traure ad algú de seny, loc. ant. Fer-li perdre els sentits, tornar-lo boig.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: enseny.