campanar, -rs
(Del llatí tardà campanarium, mat. sign., en canvi de sufix campanāre.)
- s. m. Torre de l’iglésia a on estan les campanes.
- Campanar de paret, el que no té torre i té les campanes en la frontera.
- Campanar de bajoques, se diu de la persona presuntuosa, que es creu algú que no és i sol vestir-se de forma elegant o exagerada per a aparentar: És un nou ric i va pel poble fet un campanar de bajoques.