toc, -cs
(Derivat posverbal de tocar.)
- s. m. Acte i efecte de tocar.
- Acte i efecte de tocar dos coses entre elles.
- Tacte, apreciació de la forma i tamany, suavitat o rugositat i temperatura de les coses al tocar-les.
- Destrea, gràcia, habilitat.
- Colp llauger i ràpit.
- Telefonada.
- Pinzellada, matís que es dona a alguna cosa per a retocar-la o rematar-la.
- Sò de certs instruments, com campanes, trompetes, tambors..., per a donar avisos.
- Toc d’atenció, toc de corneta per a que la gent se retire ans d’impondre l’orde per la força; fig. Avís, advertència.
- Toc d’avemaria, toc de campanes que anuncia l’hora de l’àngelus.
- Toc de diana, diana, toc de trompeta o de tambor per a anunciar l’aurora.
- Toc de missa, toc de campanes per a anunciar que és l’hora de l’eucaristia.
- Toc de morts, toc de campanes que anuncia la mort d’algú o la celebració d’un funeral.
- Toc de queda, en circumstàncies d’excepció, el govern decreta este toc durant certes hores nocturnes, en les que es prohibix el trànsit o permanència en els carrers.
- V. tec. (en el joc de pilota valenciana).