trompeta, -tes
(dim. de trompa.)
- s. f. Instrument musical de vent que consistix en un canó de metal llarc, encorbat sobre sí mateix i que va eixamplant-se llaugerament des de l’embocadura cap al pabelló.
- Aquell que fa sonar la trompeta; se diu del pregoner, soldat, etc., que transmet órdens o realisa senyals fent sonar la trompeta.
- Nom de diferents instruments musicals pareguts al dit instrument.
- Tocar la trompeta, loc. Beure vi o unes atres begudes alcohòliques.