senyal, -ls
(Del llatí sĭgnāle, signe.)
- s. m. i f. Marca feta en un objecte o cosa, generalment per a poder reconéixer-lo o marcar alguna cosa.
- Senyal de la creu, dos ralles creuades fent creu o el moviment de la mà de dalt a baix i d’esquerra a dreta.
- Ou, moltes voltes fals, que es posa en el ponedor per a que la gallina ponga en este.
- Senyal de circulació, placa o cartell en la via pública que servix per a regular el trànsit.
- Sò que fa el teléfon quan se despenja.
- Fita, molló.
- Distintiu, marca.
- Mossa.
- Vestigi.
- Prodigi extraordinari: Aquella estrela era una senyal de la fi del món.
- Indici.
- Marca pàgines que indica per a on hem de reprendre la llectura o la pàgina d’un llibre que interessa.
- Taca fosca, morada o rogenca en la pell.
- Moviment, sò o una atra cosa en la que s’indica alguna cosa: Feu una senyal per a que anàrem corrent.
- Lo que permet deduir l’existència o proximitat d’alguna cosa: Si la mar s’arrasa és senyal de pluja en l’interior.
- Marca que deixa una cosa sobre una atra, com ara una cicatriu, rascada...
- fig. Cantitat mínima d’una cosa.
- Bona senyal, loc. Mostra o indici favorable: Si el malalt ya menja és bona senyal.
- Mala senyal, loc. Mostra o indici desfavorable: Si el motor fa soroll, mala senyal.
- Donar senyals de vida, loc. Mostrar d’alguna manera una persona, animal o cosa que està viu.