Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: canó
canó, -ons
(Derivat del llatí canna, canya.)
  1. s. m. Cilindre llarc i buit en molts i diversos usos.
  2. En les canyes, part intermija entre nucs.
  3. Tros de canya, fusta o carret metàlic que susa per a embolicar el fil.
  4. Objecte allargat en forma tubular i que conduïx aigua o líquit pel seu interior; canonada.
  5. Aixeta per la que ix laigua duna font.
    1. Peça de ferro en forma tubular per a on ix disparat el proyectil duna arma de fòc com lescopeta o la pistola.
    2. Tirar a boca de canó, loc. Disparar una arma a molt poca distància del blanc.
  6. Peça dartilleria de diverses formes i tamanys que es caracterisa per tindre un cilindre buit i allargat de ferro o acer per a on ixen els proyectils.
  7. Canó damarrotament, canó vell fixat en un moll per a encapellar els amarrotaments.
  8. Canó llançacaps, arma de fòc que llança un proyectil especial unit en un cap prim, per a donar lamarrotament.
  9. Lloc per a on laigua del riu passa a la séquia mare.
  10. La part còrnea de la ploma dels pardals en forma tubular.
  11. Foc de llum concentrada utilisada en els escenaris.
  12. En fotografia i televisió, teleobjectiu.
  13. Arquit. Fust o canya de columna.
  14. Orgue del cos dels animals o de les persones que forma tubular.
  15. Carn de canó, V. carn.
  16. Donar canó, loc. Assotar a un mariner subjectat a un canó com a castic, per ext. donar la llanda, molestar, donar guerra.
  17. El canó, dialect. i coloq. El número vinticinc (25) en rifes, sortejos, loteries i jocs.
Imàgens
Buscar canó en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: cano.