escopeta, -tes
(Del fr. escopette, mat. sign.)
- s. f. Arma de fòc portàtil, usada principalment per a caçar, que té un o dos canons llarcs, de vora huit decímetros de llongitut, sobre una caixa de fusta o culata, a on se troba el mecanisme per a disparar.
- Escopeta d’aire comprimit, loc. La que dispara la bala impulsada per aire comprimit en la culata.
- Escopeta de pedra de fòc, loc. La que dispara la bala gràcies a la purna produïda quan el martell de l’escopeta colpeja una pedra de fòc i provoca la combustió de la pólvora del canó.
- Escopeta de pistó, loc. La que té una càpsula en forma de didal, nomenada pistó, que guarda la pólvora i provoca l’ignició.
- Per ext. Home armat en una escopeta.
- Escopeta de cul calent, loc. Persona que s’acalora fàcilment i actua de manera impulsiva i irreflexiva, provocant freqüents baralles i discussions.
- Descarregar l’escopeta, loc. Disparar-la.