descarregar
Flexió verbal »(Del llatí vulg. *discarrĭcare, mat. sign.)
- v. tr. Llevar la càrrega de damunt del subjecte o de l’objecte que la soporta o fer-la menor.
- Lliberar un objecte, animal o persona, de la càrrega que soportava.
- Descarregar-se un arbre, deixar un arbre que una part dels seus fruits se caiguen.
- Descarregar el ventre, loc. Fer de ventre.
- Descarregar el cap, loc. Llevar-se la pesadea, o el mal de cap.
- Descarregar-se el pit, loc. Minvar el constipat o l’encatarrament.
- Descarregar un element constructiu, llevar una o més peces de construcció de damunt de les que les soporten.
- Descarregar l’escopeta o una atra arma de fòc, disparar-la o traure’n la seua càrrega de municions.
- Descarregar les ires, o la fúria, o la ràbia; desfogar-se sobre algú o alguna cosa, maltractant-la síquica o físicament.
- Descarregar els núvols, posar-se a ploure, a pedregar o a tempestejar de manera intensa.
- Descarregar la consciència, netejar-la per mig de la confessió, la penitència, etc.
- Lliurar-se d’un vectigal, d’una importunitat.
- Eximir a algú d’una obligació.
- Acabat o acabadet de descarregar, loc. Se diu d’una cosa nova, pero generalment en sentit irònic: Havem vist una película acabadeta de descarregar, encara era en blanc i negre.