didal, -ls
(Del llatí digĭtāle, mat. sign.)
- s. m. Objecte chicotet, tubular i metàlic o de qualsevol material dur, llaugerament cònic, tancat en un extrem per una superfície generalment coberta de clotets, dins del qual se fica la punta del dit que espenta l’agulla de cosir, en la finalitat de protegir-lo i no punchar-se.
- Funda de cuiro que es fica en els dits per a protegir-los, d’un possible tall o ferida, generalment se la fiquen els segadors.
- V. ditó.
- Got molt chicotet per a beure; sol usar-se en diminutiu: Posa’m un didalet de barrejat.
- Peça troncocònica de fanc, buida en part i en un apèndix lateral més ample en la part superior, que servix de soport als objectes que es fiquen a còure dins del forn de ceràmica.