cuiro
(Del llatí cŏrĭu, mat. sign.)
- s. m. Pell dels animals, concretament aquella que és més grossa i en pèl molt curt o poc de pèl.
- Peça sancera de pell d’un animal assaonada per al seu us en diferents sectors industrials.
- Pell d’animal assaonada que servix de matèria per a la fabricació de peces de roba, complements i uns atres objectes de la llar.
- Pell d’animal cosida, generalment de cabra o porc, que servix per a contindre oli o vi.
- fig. Persona que tendix a beure begudes alcohòliques en excés.
- fig. Persona molt grossa.
- Entre pell i cuiro, loc. Entre la pell i la carn: S’ha clavat una astella entre pell i cuiro.
- Expondre el cuiro, loc. Arriscar la vida.
- Unflar tant el cuiro que a la fi rebenta, loc. Reunir tantes dificultats que és difícil combatre-les o superar-les.
observacions/documentació: "...cus un sac sobre lo meu cuiro, fins que per la tua gracia meresca haver la vestedura de salut e de gloria.”. Bernat Oliver. Excitatori de la pensa de Deu. 1400. “La correga deu ésser de regna de cuiro e deu haver cinch palms de longuea.”. Llibre de la Suna e Xara. 1460. “... unflat com un cuiro i en tantes reverencies com un Pare de provincia...”. Lluís Galiana. Rondalla de rondalles. 1769. “...queixant-se al tender va dir, / que pèls del cuiro en frecuènsia / solien en l’oli eixir.”. Constantí Llombart. Poesies valencianes. 1872. “Del cuiroó de les pells ixen les correches.”. Joaquim Martí Gadea. Ensisam de totes herbes. 1891.
Imàgens
