acer, -rs
(Del llatí *aciarĭum, mat. sign.)
- s. m. Aleació de ferro i carbono al dos per cent, com a màxim, que en el temple adquirix gran durea i elasticitat.
- Acer bàsic o ordinari, acer al carbono que s’obté pel procediment bàsic.
- Acer d’amolar, acer al carbono o alejat que s’usa exclusivament en la fundició.
- Acer de cimentació o cimentat, acer que pot ser endurit superficialment per cimentació.
- Acer dolç, acer en baix contengut de carbono, molt maleable.
- Acer especial, qualsevol dels acers que continga determinats elements metàlics que el fan idòneu per a determinats usos especials: Acer especial al crom.
- Acer inoxidable, acer que conté d’un huit a un vinticinc per cent de crom, níquel i uns atres elements que el fan resistent principalment a l’oxidació.
- Acer ràpit, acer alejat en una proporció elevada de volfram o tungsté i també carbono, crom i vanadi, destinat a la fabricació de ferramentes mecàniques que han de treballar a gran velocitat.
- Cilindre d’acer que usen els carnicers, peixcaters i uns atres per a esmolar els gavinets.
- fig. Espasa o qualsevol atra arma blanca: l’Acer justicier. L’acer assessí.
- D’acer, loc. Molt dur, dur com l’acer: Tenia els braços i les cames d’acer.
- Ser u tot acer, loc. Ser molt fort.