espasa, -ses
(Del llatí spatha, i este del grec σπάθη.)
- s. f. Arma blanca, llarga, recta, tallant, acabada en punta per un extrem i en una empunyadura per l’atre.
- Espasa nua, la que està fòra de la baina.
- Espasa de dos mans, la que pel seu tamany s’agarra en les dos mans.
- Espasa de mida, aquella que tenia quatre pams de llargària i sèt dits d’amplària.
- Espasa de git, aquella que es llança.
- Combatre espasa per espasa, loc. Lluita de dos persones en una espasa cada una.
- Morir a espasa o a tall d’espasa, loc. Morir per ferida d’espasa.
- Passar o portar a tall d’espasa, loc. Matar violentament.
- Anar a tall d’espasa, loc. Tractat en molta violència.
- L’espasa de la justícia, de la venjança etc., la que simbolisa l’aplicació de la justícia, de la venjança, etc.
- Se diu dels objectes que tenen forma o són usats com una espasa.
- Els bastons que duen els balladors en determinats balls antics valencians com el ball de les espases.
- local. Peix espassa o emperador (peix).
- En el joc de cartes, u dels quatre pals.
- Persona hàbil en el maneig de l’espasa.
- Espasa de Damocles, perill constant.
- Primera espasa, persona especialisada en una matèria.
- Entre l’espasa i la paret, loc. En situació de tindre que triar entre dos alternatives igual de negatives sense possibilitat d’escapatòria.
- Lluent com una espasa, loc. Molt lluent.
- L’espasa i daga, dialect. i coloq. El número trentasset (37) en rifes, sortejos, loteries i jocs.