primer, -ra, -rs, -res
(Del llatí primarĭu, mat. sign.)
- adj. m. Que precedix a tots els atres en una série, un temps, etc.
- El primer d’any, el dia en que escomença l’any, el dia de cap d’any.
- El primer de giner, febrer, març…, el dia en que escomença el més de giner, febrer, març…
- Primer pis, aquell que es troba immediatament damunt de la planta baixa d’un edifici.
- Primera mà, o primera passada, primera passada de pintura, tint, etc., que es dona a una cosa.
- Primera missa, aquella missa que celebra un sacerdot una volta rebudes les órdens sacerdotals.
- Primera pedra, pedra que es coloca en una cerimònia solemne per a iniciar una obra pública, un monument, un edifici, etc.
- A primers de giner, febrer…, en els primers dies del més de giner, febrer…
- De primera mà, directament, originàriament, sense intermediaris.
- Anterior.
- Que sobreïx en calitat o dignitat als demés.
- De primera, de lo més be, de primera classe, de la millor categoria.
- Que obra ans que els demés.
- ant. Que va davant dels demés.
- adv. Ans, abans: Ton germà major naixqué dos anys primer que tu. Primer màrtir que confessor.
- De primer, loc. Primerament: De primer digué que vindria i en acabant no vingué.
- De primeres, loc. Primerament, de primeries, a l’escomençament, a l’inici, al principi.
- A lo primer, loc. Al principi, primerament.
- A primera vista, loc. Sense mirar en deteniment, de primera mirada.
- A la primera, loc. Al primer intent.
- A la primera cullerada, una mosca, loc. Se diu quan al primer intent ix la cosa malament.