baina, -nes
(Del llatí vagina, mat. sign.)
- s. f. Funda per a la fulla de qualsevol arma blanca o aïna tallant, i per extensió per a moltes atres coses: Una navaixa en la seua baina.
- La corfa o bajoca de la fava, la bajoqueta i uns atres llegums pareguts.
- Persona simple, fava, bovo, mec.
- ¡Quina baina!, loc. Exclamativa que expressa disgust, descontent, desacort.
- Ser alguna cosa una baina, loc. Ser un fastidi, un contratemps: És una baina que haja d’anar-se’n ara.
Imàgens
