mata, -tes
(Provablement del llatí matta, estora.)
- s. f. Planta de poca alçària, ramificada i llenyosa.
- Llentiscle, planta de diferents espècies del gènero Pistacia, entre les que destaca la Pistacia lentiscu, arbust dioic de 1 a 5 metros d’alçària, fulles alternes coriàcees, en flors chicotetes paripinades i fruit roig primer i negre quan madura.
- Illeta en molta vegetació baixa, dins de l’Albufera de Valéncia.
- Ser de mata o mateta morta, loc. Se diu dels fruits que queden en la mata quan esta ya no té vida i que ssolen ser menuts i de poca calitat. També es diu per extensió de persones en poca espenta, poca força o molt tranquiles, sense vigor ni ànim.
- Estar darrere de la mata, loc. Estar amagat o ocult.