foc, -cs
(Del llatí fŏcus, foguer.)
- s. m. Punt d’inici o de naiximent d’una cosa i que a partir d’ell tendix a expandir-se, o al revés, el lloc de trobada dels punts que s’han expandit o estan dispersos.
- Llàntia o reflector de gran potència que concentra sobre un punt la llum.
- Geom. Punt fix que s’utilisa en la generació de les còniques.
- Punt d’infecció d’una malaltia i des del qual s’escampa al restant de la gent o a uns atres llocs.