Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: fòc
fòc, -cs
(Del llatí fŏcus, mat. sign.)
    1. s. m. Calor i llum que es produïx per la combustió d’un cos.
    2. U dels quatre elements naturals.
    1. Part concreta de matèria que desprén calor degut a estar en combustió: El fòc d’una mistera.
    2. Rel. El fòc infernal, el fòc de l’infern a on se cremen o són torturats els pecadors segons la religió catòlica.
  3. Foguera.
    1. Fòc amic, atac que prové de les forces del propi bando, generalment per error.
    2. En sentit figurat, comentari o declaració que u percep com a perjudicial o contrari als seus interessos, a pesar de provindre d’alguna persona considerada com a favorable.
  5. Fòcs artificials o d’artifici, artificis lluminosos en que s’allumena el cel d’una nit per mig de coets i uns atres elements de pólvora en alguna festivitat i que es coneix popularment com a castell o castell de fòcs artificials.
  6. ant. Fòcs artificiosos o fòcs grecs, fòcs artificials.
  7. Fòc fatu, inflamació de matèries com el fòsfor que es produïx en podrir-se substàncies vegetals o animals en aiguamolls, zones humides o cementeris; són unes flames que se’n volen sobre la terra en uns moviments sinuosos.
  8. Fòc de Sant Telm, meteor ígneu o flameta que es veu en l’extrem dels pals de les embarcacions per trobar-se l’atmòsfera molt carregada d’electricitat en acabar una tempestat nocturna.
  9. Incendi.
  10. Pegar o botar fòc, incendiar.
  11. Tocar a fòc, fer sonar una alarma o qualsevol atra cosa que servixca per a informar públicament d’un fòc i del seu perill.
  12. A fòc, crit d’alarma d’incendi.
  13. Combat en armes de fòc, dispar de l’arma de fòc.
  14. Fer fòc, disparar una arma de fòc.
  15. Entre dos fòcs, trobar-se entre dos enemics, en fòc creuat.
  16. ant. Casa, edifici habitat.
  17. Erupció en els llavis, febra.
  18. fig. Erupció que es dona en la dermis per una infecció.
  19. Fòc salvage, malaltia cutànea en l’aparició d’uns característics granets rogets.
  20. fig. Forta passió interna.
  21. Tirar fòc pels ulls, loc. Tindre un moment d’enuig i gran irritació.
  22. Posar o tirar llenya al fòc o ficar fòc, loc. Fer més gran les diferències i crear crispació o agitació entre persones.
  23. Dir fòc i flama d’algú, loc. Parlar malament d’algú.
  24. Tirar fòc i flama de la boca, loc. Malair, parlar malament.
  25. A fòc i a flama, loc. Destruir, arrasar en tot.
  26. Jugar en fòc, loc. Ser imprudent.
  27. Posaria les mans al fòc i no em cremaria, loc. Se diu quan se té plena seguritat de lo que es diu, se fa o es pensa.
  28. Fugir del fòc i caure en les brases, loc. Eixir-se’n d’una cosa dificultosa o perillosa per a acabar en una atra que és pijor encara.
observacions/documentació: En la llengua antiga junt a la locució pegar fòc existien les formes metre fòc, prendre fòc, donar fòc, posar fòc.
ref. El fòc escomença per poc. El fòc té apagador. El fòc té males llevades. Allà a on se fa fòc, fum ha d’eixir.
Buscar fòc en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: foc.