coet, -ts
(Del francés coué, que té coa.)
- s. m. Fòc d’artifici que consistix en un canut chicotet i resistent que està carregat de pólvora i està adherit a una canya o vareta llaugera. Quan s’encén la mecha conectada a l’extrem inferior del canut, la reacció dels gasos expulsats li imprimix un ràpit moviment cap amunt, i quan està ben alt esclafig.
- El mateix fòc d’artifici pero sense canya o vareta i que va per terra. També rep el nom de coet borracho o simplement borracho.
- Nau aérea a propulsió.
- Arma o bomba a propulsió.
- Anar com un coet, loc. Anar a gran velocitat.